Leevi és un noi finès, de 25 anys, que ha estudiat economia a la “Turku School of Economics”. Es tracta d’una persona atípica quant a l’estàndard finlandès: l’incomoda el clima nòrdic, l’irrita el sedentarisme, l’avorreix la burocràcia, l’emprenya la meticulositat i, com que en el fons és un romàntic obstinat, té un esperit d’aventura que l’empeny a allunyar-se dels seus per participar en un viatge en majúscules, que marcarà de ben segur la resta de la seva existència.

El meu nom és Adrià Homs i sóc veí de la Vall de Bianya. Tinc 22 anys i sóc mestre de primària. Em considero una persona inquieta, senzilla, que a dia d’avui té l’únic objectiu de materialitzar un somni que fa temps que em ronda els pensaments: donar la volta al món. Un propòsit aparentment indivisible que, desglossat amb deteniment, acaba expandint-se, de manera que aquests inofensius termes adquireixen una gran quantitat de matisos invisibles als ulls d’aquells qui no han gaudit d’una etapa errant a la seva vida.

Malgrat algunes diferències (malament si no les tinguéssim), creiem que les bases de les nostres personalitats són del tot compatibles per efectuar un periple d’aquestes dimensions. Tots dos pensem que viatjar és la base d’alguns valors, com el respecte, l’esforç, la humilitat, l’amor al proïsme, la passió per la natura, etc. Tant l’un com l’altre, concebem l’aventura, la improvisació i la modèstia com al mètode més eficient i franc a l’hora de recórrer el món. Ambdós compartim uns ideals que, utòpics per alguns, ens fan creure en un món més just i ens motiven a dedicar uns esforços que intuïm necessaris. A més, gaudim d’unes inquietuds que ens impossibiliten restar esperant que el transcurs del temps ens envelleixi. No volem ser simples éssers perseverants, sinó que entenent i acceptant les condicions del joc, que de manera obligada impliquen risc, desitgem ser partícips d’un succés que serà, de llarg, una de les fonts de coneixement més abundant que tindrem ocasió de viure.

Per aquests motius i d’altres de similars, interpretem que ara és el moment ideal per dur a terme el pla. Hem pagat el car peatge administratiu que ens ha imposat el sistema. Una quota que l’Estat ens ha obligat a retribuir amb anys d’adoctrinament. Un tràmit burocràtic en forma de sistema educatiu que ha intentat, utilitzant tos els seus mètodes, lligar-nos a una societat malaltissa, liderada per l’egoisme i envernissada, tota ella, d’una dissolució artificial.

I sí, ara a tall personal, vull aclarir un aspecte que considero important. Com ja he explicat fa un instant, sóc mestre. Però això tan sols ho avala un paper que qualsevol dia pot perdre la vigència. Amb la mà al cor, i sabent-me molt greu pel temps malbaratat durant els últims anys (que en un inici creia invertit), haig de ser sincer i afirmar que no em sento capacitat per tal d’exercir una de les professions més complexes que existeix, com la d’ensenyar. Reflexiono i m’adono que em manquen nivells d’aptituds tan bàsiques com la maduresa, l’experiència o els coneixements, fet que, segons el meu humil punt de vista, entenc que només puc adquirir mitjançant vivències de tot tipus. I és per això, que el viatge no contempla únicament la vessant aventurera i lúdica, sinó que també està enfocat a una inversió autèntica en diferents aspectes: tant el personal, com el social i el professional.

Com va sorgir

Tot va començar fa prop d’un any. Era un assolellat matí de tardor i ens trobàvem en una acollidora terrassa d’un petit poble de la costa xilena. Mentre preníem unes infusions abans de capbussar-nos a les gèlides aigües del Pacífic i, acomodats en uns sofàs improvisats, vaig mirar fixament en Leevi i amb un to sincer vaig afirmar:

−L’any que ve, un cop hagi acabat els estudis, marxaré a fer la volta al món. Fa temps que aquest desig em ronda pel cap, i a mesura que transcorren els mesos la idea va adquirint consistència. Encara no he trobat cap persona que m’hi acompanyi, però si no topo amb algú que també desitgi consumar aquest anhel, hi aniré tot sol.

Atent a la seva reacció, em vaig abstenir de concretar-li detalls de l’aventura i de fer-li cap mena de proposta directa, tot i que era obvi que allò constituïa una diàfana declaració d’intencions; una afirmació que, en el fons, no era res més que una invitació. Sabia que la idea el captivaria i, alhora, també era conscient que, igual com jo, acabava a la universitat l’any següent, sense disposar d’un pla fix referent al seu futur més immediat.

Llavors, amb el seu tarannà tranquil de mena, va fer uns moviments verticals amb el cap i, amb un castellà molt més cultivat que el parlat mesos enrere, quan ens havíem conegut, va procedir a un seguit d’assentiments:

−Sí, sí, sí… La veritat és que, ara per ara, no existeix res més atractiu que efectuar un viatge d’aquesta mena.

Detectant que ell també actuava amb reticència, vaig prendre la iniciativa i li vaig proposar que m’acompanyés. No és fàcil escollir un company de viatge, i molt menys si els recursos de què disposes són escassos, el temps indefinit i el recorregut inclou més de trenta-cinc països.

En demanar-li si volia ser el meu acompanyant, els ulls se li van enlluernar, com si de cop i volta, amb un aire egocèntric, haguessin absorbit tots els rajos de sol que oferia el dia, i amb les emocions a flor de pell ens vam estrènyer la mà per tancar l’acord. I sí. Des d’aquell dia, el propòsit inicial, desorganitzat, il·lusori i neci, s’ha anat confeccionant, fins al punt de convertir-se en un projecte real: amb una data d’inici, un recorregut marcat, a banda d’un temps i un pressupost aproximats.

Aquesta escena descrita podria ser una petita part de la introducció d’un llibre de viatges, però tan sols pretén esdevenir l’explicació del germen d’una idea que, com ja he apuntat abans, ha anat creixent fins al punt d’adquirir la necessitat de fixar-la per mitjà de l’escriptura.

Objectius

Conèixer el major nombre de cultures del món, entenent, respectant i compartint els estils de vida d’arreu.
Aprendre a viure de la forma més senzilla, evitant cap mena de luxe innecessari.
Escapar dels tentacles del sistema capitalista, trencant amb l’absorbent vida rutinària i tradicional que actualment ens aclapara.
Viure situacions agradables que ens facin sentir vius i lliures.
Treure el màxim profit dels moments incòmodes i difícils, madurant i assimilant lliçons quan aquests esdevinguin.
Absorbir i emmagatzemar tot tipus de coneixements per transmetre’ls desinteressadament quan sigui convenient.
Prendre consciència de la grandesa de la “Mare Terra” per mitjà de vivències experimentals.
Oferir tota l’ajuda que puguem prestar a qui la necessiti, col·laborant, si es dóna l’oportunitat, en algun projecte solidari.
Conèixer persones que ens aportin idees originals i noves formes d’entendre la realitat.
Dur a terme una bona administració econòmica, prioritzant la integritat física per damunt de tot. I treballar a mig camí, per poder continuar viatjant quan els recursos econòmics s’esgotin.
Explorar altres formes de relacionar-se: fer-nos entendre amb altres mètodes quan la diferència d’idioma sigui un impediment.
Conservar l’amistat adoptant tècniques de convivència.
Trencar els estereotips i les etiquetes que governen el nostre subconscient.
Enregistrar digitalment o en paper aquelles peculiaritats que ens semblin dignes de ser gravades, fotografiades o anotades.
Complir amb cadascuna de les propostes de finançament acordades.