“Abans de dir adéu a l’any, en concret el 5 de desembre, el nostre institut va obrir una finestra al món. Com es fa això? Potser per internet? No. Ens va visitar una persona els peus de la qual, junt amb els d’un company d’aventures, acumularan pols de cinc continents. L’Adrià i en Leevi, en Leevi i l’Adrià, es fan un propòsit d’aquells tan especials amb què encetem un nou plec de fulls de calendari. A partir del febrer marxaran a fer la volta al món en vuitanta, vuitanta-un…, els dies que faci falta. En realitat, calculen que poden trigar uns dos anys i mig. Abans d’emprendre tal iniciativa, un d’ells, el garrotxí Adrià, va passar per l’Institut a desgranar en què consisteix una empresa de similars proporcions. A partir d’experiències viscudes, d’imatges recollides, de detalls del projecte, del seu poder de comunicació i d’un grapat d’interessantíssimes preguntes de la norantena de joves de 4t d’ESO que assistiren a la xerrada, ens vam poder imaginar com pot ser viatjar a cavall de la incertesa. No era com llegir un llibre de Jules Verne, no, perquè el Phileas Phogg era entre nosaltres, de carn i d’ossos, i ens hi vam poder adreçar, encuriosits. Així vam poder saber, de primera mà, amb quina pasta es cuinen els joves agosarats. Que bonic seria, quan els nostres estudiants cursin Batxillerat, convidar aquest emprenedor i que, ja de retorn, ens compartís les anècdotes que, de ben segur, hagin atresorat amb el seu amic de fatigues. Seria un bon colofó pel nostre propi itinerari estudiantil”.