Omplim buits que havien quedat després de la primera trobada. Torn de preguntes i… cada cop més entusiasmats!

SANYO DIGITAL CAMERA

Avui ha estat la segona visita a l’Escola Joan Maragall. Després de la sessió anterior, on es va descriure el pla de viatge i on es van explicar diverses anècdotes de viatges anteriors, els alumnes de cicle superior han formulat algunes qüestions. La “roda de premsa”, així és com l’han anomenat ells i elles, es pot resumir amb les següents preguntes:

  1. Fa un temps enrere et pensaves que faries una cosa igual com la que vols fer?Fa un temps, uns quatre anys enrere aproximadament, el meu somni era recórrer Sudamèrica. Un anhel que venia motivat per la pel·lícula “Diarios de Motocicleta”, en la que el Che Guevara, acompanyat del seu fidel amic Alberto Granado, s’aventura a creuar Amèrica Llatina a cavall d’una moto atrotinada. Fa dos anys, gràcies a una beca de la universitat vaig poder viure un temps a Xile i a resultes d’això, va aparèixer un nou objectiu. Des de la universitat em van posar moltes facilitats acadèmiques i vaig disposar de força temps per viatjar. Si bé és cert que els recursos eren mínims: el transport era l’autoestop, l’allotjament la tenda de campanya, i el menjar, de vegades, la voluntat del poble xilè, argentí, uruguaià, peruà, brasiler, equatorià o colombià. Tanmateix, aquest període d’incertesa em va servir per corroborar una passió; la de viatjar. Sense fer soroll, la idea de fer la volta al món va aparèixer en els meus pensaments, i mica en mica va guanyar espai i força. Tanta que ha arribat un punt en què si no marxés a conèixer món me’n penediria tota la vida.
  2. Realment ets conscient del que faràs? Els últims mesos ho he explicat a molta gent i ho he naturalitzat. Sovint en parlo com si es tractés d’una simple excursió. Sort que a casa tinc un mapa mundi enorme penjat al passadís. És quan m’hi paro davant i començo a visualitzar el recorregut que farem quan m’adono de la dimensió de l’aventura. Aleshores sento com si la sang em circulés més ràpid, se m’humitegen els ulls i una energia desconeguda s’apodera de les meves emocions i em fa sentir més viu que mai.
  1. Quant de temps has tardat a preparar aquest viatge? Fa un any i mig que sé que vull fer aquest viatge, però ha estat durant aquests últims quatre mesos quan he dedicat més temps als preparatius.
  1. Quin és el transport més estrany al qual has pujat mai? A una caixa d’un camió que transportava congelats. Tot i que a l’exterior estàvem a més de 30ºC, em vaig haver d’abrigar amb totes les capes de roba que duia, perquè a l’interior del remolc la temperatura era negativa. Van ser dues hores eternes!
  1. Tens pensada alguna ruta alternativa en cas que no puguis passar per algun lloc que tenies previst? Si veiem que la situació d’algun país és delicada intentarem evitar-lo. Per exemple, a la costa occidental africana, existeixen diversos països amb guerra declarada. Aleshores, depenent de les circumstàncies, potser buscarem un vaixell per vorejar aquests indrets conflictius. Però això no ho podem preveure ara, ens ho anirem trobant durant el camí.
  1. Coneixes o has parlat amb algú que hagi fet una cosa semblant a la que vols fer tu? No conec a ningú que hagi fet la volta al món tal i com la volem fer nosaltres. Però sí que hi ha moltes pàgines web on s’expliquen experiències d’aquest tipus. N’hem consultat algunes i n’hem extret alguns consells. Tot i això, abans de marxar, tenim previst parlar amb algú que hagi fet un recorregut similar al nostre amb les mateixes condicions.
  1. Més o menys quants quilos de pes portaràs a la motxilla? Calculem que pesarà uns 15 quilos. Algunes de les coses que durem a la motxilla són: tenda de campanya, botes, sandàlies, impermeable, sac de dormir, màrfega, llanterna, calculadora (per calcular el canvi de divises), fotos de carnet (pels visats), cantimplora, passaport + fotocòpies, mosquitera, ronyonera interior, 1 jersei, 3 samarretes, 3 o 4 mitjons, 3 o 4 calçotets, 1 pantalons llargs i uns de curts, càmera de fotos + algunes targetes de memòria, necesser (raspall i pasta de dents, sabó neutre, medicaments, repelent de mosquits, etc.), navalla, carnet vacunes…
  1. Creus que seràs capaç d’estar 2 anys sense veure a la teva família i amics? Ja vaig estar-hi més d’un any i no se’m va fer tan difícil com creia. Sí que és cert que a vegades es troba a faltar a les persones més properes: a la família, a la parella o als amics. Hi ha moments de solitud on ho donaries tot per estar amb la teva gent. Però això també forma part del viatge i si prens la decisió d’anar-te’n, és perquè ja has contemplat aquest aspecte i tot i així, la balança s’ha decantat per l’aventura. Si ens ho mirem fredament, dos anys, en una vida, és poc temps!
  1. Tens alguna estratègia per mentalitzar-te pel gran canvi que suposarà el viatge? Sí. Cada dia que em llevo penso: ostres, Adrià, quina sort que tens de dormir en un matalàs. Els propers dos anys et toca dormir a terra!  I cada cop que tinc un plat a taula penso: tan de bo el pogués guardar per d’aquí sis mesos, quan porti més de 24h. sense ingerir cap aliment… D’aquesta manera valoro el que tinc ara i aquí i em mentalitzo pel que m’espera.
  1. Tens por de passar per llocs perillosos? Sí, és clar. Tinc por dels animals salvatges, a que em segrestin o a que em facin mal. Però aquest no és l’únic pànic. En general acostumem a témer a tot allò que ens és desconegut. Quan sortim de la zona de confort, quan el nostre dia a dia es veu alterat, ens incomodem i la inseguretat s’apodera de nosaltres. Viure improvisant, sense tenir el control del que passarà el dia de demà, és tot un repte, perquè a cada pas apareixen situacions que et posen a prova. Però vèncer aquestes pors afavoreixen l’autoconeixement. És en les situacions límit quan un actua tal i com és.
  1. Has pensat com podries ajudar a alguns països pobres que visitaràs? Tinc moltes ganes de participar en algun camp solidari o en alguna ONG. M’és igual com ajudar: fent de mestre, construint una font, fent de pallasso… Mentre sigui una cosa que serveixi als altres, tan se val. Al final te n’adones que ajudar als altres és el que fa més feliç.
  1. Si passes molt de temps fen autoestop i ningú no us recull què fareu: continuareu caminant o pagareu per viatjar? Depèn de la situació. Si valorem que podem gastar-nos diners pel transport, pagarem. Però si creiem que no val la pena continuarem caminant. En algun viatge anterior ja he passat moltes estones esperant. Una vegada vaig passar sis nits a una benzinera abans no em carregués un camió. És una bona manera de treballar la paciència! I a més, no tenim cap pressa!
  2. Quin continent o país et fa més il·lusió visitar? Per què? Em fa especial il·lusió conèixer diferents països de l’Àfrica negra. Penso que són cultures molt desconegudes per a nosaltres, i crec que quan hi convisqui un temps em convertiré en millor persona. També em fa molta il·lusió estar a Cuba, pel sistema socioeconòmic i polític que viu aquest país. Alaska també és un punt significatiu del viatge, potser motivat pel llibre “Into the Wild”, de Jon Krakauer.
  1. Alguna vegada has pensat en fer marxa enrere i quedar-te aquí a Catalunya? No.
  1. D’on surten les ganes per viatjar? Viatjaves molt de petit? Les ganes de viatjar em surten de dins. És com una necessitat, com si en un temps anterior hagués repartit llibres arreu del món i ara fos el moment d’anar-los a buscar. Cadascú té una o més passions. Només es tracta de seguir el que ens diu el cor. Dedicar uns esforços cap a aquell sentit i deixar que la cosa flueixi. I no, de petit no viatjava gaire.

SANYO DIGITAL CAMERA

4 thoughts on “Omplim buits que havien quedat després de la primera trobada. Torn de preguntes i… cada cop més entusiasmats!

  1. Josep Maria

    Aquesta canala son increibles,
    Segur que de l’ experiencia del Levi i l Adrià en parlaran al llarc de tota la seva vida

  2. Classe de cicle superior

    Bones Adrià i Leevi!
    Ara mateix estem fent tutoria i teníem moltes ganes de dir-vos alguna cosa. Com us va per Àfrica? On esteu ara mateix? Des d’aquí ens dóna la sensació que esteu anant molt ràpid no? Hi ha alguna raó?Per quins llocs bonics heu passat fins ara?
    Ens agradaria que ens expliquéssiu alguna aventura. Si no anem equivocats de moment heu passat per dos països: Espanya (Madrid), Marroc (Casablanca) i ara aneu direcció a Mauritània.
    La classe de cicle superior!

  3. Errol Gronlund

    You are so cool! I do not think I’ve read a single thing like this before. So nice to discover somebody with a few genuine thoughts on this issue. Really.. thanks for starting this up. This website is something that is needed on the internet, someone with a little originality!|

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

css.php